Cometes: El núvol d'Oort

[ Astronomia Educativa ] [ El Sistema Solar ] [ Fotos del Sistema Solar ] [ L'Univers ] [ Fotos de l'Univers ]
Lectures d'astronomia	Cometes: El núvol d'Oort El núvol d'Oort és una gran concentració de cometes sotmesos a les forces del Sol i altres estrelles. En l'article "El núvol d'Oort", Paul R. Weissman, expert en dinàmica cometaria, parla sobre aquests cometes que orbiten més enllà de Plutó. Aquí es reprodueix un fragment d'aquest article en el qual l'autor comença plantejant la qüestió del nombre de cometes que formen aquest immens núvol. ¿Quants cometes s'allotgen en el núvol d'Oort? La xifra depèn de la freqüència amb la qual els cometes del núvol escapen a l'espai interplanetari. Conforme a la xifra observada de cometes de llarg període, els astrònoms ara calculen que conté sis bilions de cometes; són, doncs, els cossos de petita grandària més abundants del sistema solar. Només una sisena part pertany al núvol extern i dinàmica que va descriure Oort; la resta estan al nucli, més dens. Si s'aplica la millor estimació realitzada fins el moment de la massa mitjana d'un cometa - 40.000 milions de tones mètriques -, resulta que la massa total dels cometes del núvol d'Oort és en el moment actual unes 40 vegades la de la Terra. ¿On es van originar els cometes del núvol d'Oort? No es van formar en la seva posició actual, doncs el material existent a aquestes distàncies és tan escàs, que no podria agregar-se. Tampoc van néixer en l'espai interestel·lar; la captura de cometes per part del Sol és ineficaç. L'únic lloc que ens queda és el sistema planetari. Oort va opinar que els cometes es van crear en el cinturó d'asteroides i van ser expulsats pels planetes gegants durant la formació del sistema solar. Però els cometes són cossos gelats, boles enormes de neu bruta; en el cinturó d'asteroides la temperatura és massa elevada perquè es condensin fragments de gel. Transcorregut un any després de l'article d'Oort de 1950, Gerard P. Kuiper, de la Universitat de Xicago, va proposar que la matèria s'agregava formant cometes més lluny del Sol, en les proximitats dels planetes gegants. (El cinturó de Kuiper va ser batejat amb el nom d'aquest investigador perquè va suggerir que alguns cometes es van constituir més enllà de les òrbites planetàries més distants). De segur, s'originarien cometes per tota la regió dels planetes gegants, però se sostenia que els que es van crear prop de Júpiter i Saturn (els dos planetes de major massa) van haver de ser expulsats a l'espai interestel·lar; no era probable, en canvi, que Urà i Neptú, amb masses inferiors, donessin trajectòries d'escapatòria a tants cometes. La investigació en dinàmica acaba de llançar una ombra de dubte sobre aquesta hipòtesi. Júpiter i, sobretot, Saturn condueixen una part important dels seus cometes al núvol d'Oort, en una quantia menor potser que Urà i Neptú, el que va poder haver-se compensant amb la quantitat major de material que al principi poblava les zones dels planetes majors. Es probable, doncs, que els cometes del núvol d'Oort provinguin d'un ampli interval de distàncies solars i, per tant, d'intervals notables de temperatures de formació. Aquest fenomen podria explicar la diversa composició dels cometes. En un treball recent amb Harold I. Levison hem posat de manifest que el núvol podria contenir asteroides procedents de la regió dels planetes interiors. Compostos de roca, més que de gels, aquests objectes constitueixen d'un 2 a un 3 per cent de la població total del núvol d'Oort. La clau d'aquestes idees és la presència dels planetes gegants, que llancen els cometes cap a l'exterior i modifiquen les seves òrbites si alguna vegada tornen a introduir-se en la regió planetària. Altres estrelles amb planetes gegants podrien tenir també els seus núvols d'Oort. Si totes les estrelles tenen núvols d'Oort, quan passin prop del Sol aquestes travessaran la nostra. Tanmateix, no sovintejaran les col·lisions entre cometes, doncs l'espai interposat ve a ésser d'una unitat astronòmica o més. Els núvols d'Oort que envolten a cada estrella podrien estar alliberant paulatinament cometes cap a l'espai interestel·lar. En passar prop del Sol, aquests cometes interestel·lars s'haurien de reconèixer, perquè s'aproximarien al sistema solar a velocitats molt majors que els procedents del nostre núvol d'Oort. Fins avui, no s'ha detectat cap cometa interestel·lar, la qual cosa no ha de sorprendre'ns ja que el sistema solar és un blanc molt petit en la immensitat de l'espai interestel·lar i la probabilitat que alguna vegada s'en hagi vist un és del cinquanta per cent. El núvol d'Oort segueix fascinant als astrònoms. Gràcies a la mecànica celeste, la naturalesa ha preservat en aquest llunyà magatzem una mostra de material que data de la formació del sistema solar. El seu estudi, i el de les pistes cosmoquímiques que han quedat congelades en cadascun dels seus gelats components, permet als investigadors conèixer valuoses dades sobre l'origen del sistema solar. S'estan preparant diverses missions espacials per a esbrinar aquestes incògnites. La nau Stardust, el llançament de la qual està previst per al pròxim any, travessarà la cua del cometa Wild 2, recollirà mostres de pols cometari i les portarà a la Terra per a la seva anàlisi en el laboratori. Dintre d'alguns anys, la sonda CONTOUR s'aproparà a tres cometes per a comparar les seves composicions. La missió Deep Space 4/Champollion enviarà una sonda orbital i un vehicle d'aterratge al cometa Tempel 1, mentre que la missió Rosetta farà el mateix amb el cometa Wirtanen.
Aquesta pàgina forma part del lloc: