| [ Astronomia Educativa ] [ El Sistema Solar ] [ Fotos del Sistema Solar ] [ L'Univers ] [ Fotos de l'Univers ] | |
|
Lectures d'astronomia |
Nebuloses a la nostra galàxiaUna nebulosa és un núvol de gas o pols a l'espai. Les nebuloses poden ser fosques o, si s'il·luminen per estrelles properes o estrelles immerses en elles, poden ser brillants. Generalment són llocs on es produeix la formació d'estrelles i discos planetaris, pel la qual cosa se solen trobar en el seu interior estrelles molt joves.Hi ha una gran varietat de nebuloses acompanyant a les estrelles en totes les etapes de la seva evolució. La gran majoria corresponen a núvols gasosos d'hidrogen i heli que experimenten un procés de contracció gravitatòria cap a un estat de protoestrella. Així, les anomenades nebuloses capoll tenen al seu interior amb una estrella formada recentment. La nebulosa no és, en aquest cas, més que les restes de gas que no s'ha col·lapsat. El gas en qüestió, que pot, mitjançant col·lisions atòmiques, formar molècules i petites partícules sòlides de major o menor complexitat, s'escalfa per la radiació emesa per la nova estrella prou com per a emmascarar la seva presència, i el que s'observa és una imatge semblant a la d'un capoll d'eruga. Altre tipus de nebuloses, anomenades glòbuls de Bok, són núvols de gas molt condensat, en vies de formar una protoestrella. Es revelen, quan estan situades sobre un fons clar, com per exemple la Galàxia, com un enfosquiment del fons, per exemple la nebulosa anomenada Sac de Carbó, al costat de la constel·lació Creu del Sud, i la nebulosa anomenada de Cap de Cavall. Els anomenats objectes de Herbig-Haro són nebuloses petites, variables, que apareixen i desapareixen en un període de pocs anys, que semblen consistir en grumolls de matèria gasosa projectats en els pols d'una estrella en formació, principalment en la fase de capoll. La seva lluminositat es produeix per col·lisió amb el núvol circumdant de gas, doncs produeixen una característica ona de xoc a causa de la gran velocitat amb que s'expulsen. Altre tipus de nebuloses, amb una composició química rica en elements químics pesants (heli, carboni i nitrogen principalment) són restes de matèria estelar expulsada per les estrelles gegants i supergegants a gran velocitat (1000 Km/s) en un tipus d'estrelles anomenades de Wolf-Rayet. Nebuloses semblants a aquestes es produeixen també en les últimes etapes estelars, després de la formació de noves i supernoves. A les nebuloses planetàries se les anomena així perquè moltes d'elles se semblen als planetes quan són observades a través d'un telescopi, encara que de fet són capes de material de les quals es va desprendre una estrella evolucionada de massa mitjana durant la seva última etapa d'evolució de gegant vermella abans de convertir-se en nana blanca. La nebulosa de l'Anell, en la constel·lació de Lira, és una planetària típica que té un període de rotació de 132.900 anys i una massa d'unes 14 vegades la massa del Sol. A la Via Làctia s'han descobert diversos milers de nebuloses planetàries. Més espectaculars, però menors en nombre, són els fragments d'explosions de supernoves, i potser la més famosa d'aquestes sigui la nebulosa del Cranc. Les nebuloses d'aquest tipus són radiofonts intenses, com a conseqüència de les explosions que les van formar i les probables restes de púlsars en que es van convertir les estrelles originàries. |
| Aquesta pàgina forma
part del lloc:
| |