| [ Astronomia Educativa ] [ El Sistema Solar ] [ Fotos del Sistema Solar ] [ L'Univers ] [ Fotos de l'Univers ] | |
|
Lectures d'astronomia |
Les òrbites dels planetes¿Per què tots els planetes ocupen aproximadament el mateix pla orbital? La millor conjectura astronòmica és que tots es mouen en el mateix pla orbital perquè van néixer d'un mateix i únic disc pla de matèria.Les teories suggereixen que el sistema solar era en origen una enorme massa de gas i pols en rotació, que per ventura fos esfèrica al principi. Sota la influència de la seva pròpia atracció gravitatòria va anar condensant-se, amb la qual cosa va haver de començar a girar cada vegada més de pressa per a conservar el moment angular. En un cert moment d'aquest procés de condensació i rotació cada vegada més accentuades, l'efecte centrífug va acabar per desprendre una porció de matèria del plànol equatorial. Aquesta porció de matèria alliberada, que representava un percentatge petit del total, va formar un gran disc pla al voltant de la porció central principal del núvol. D'una manera o altra (doncs sobre els detalls no hi ha ni de bon tros un consens general) es van condensar una sèrie de planetes a partir d'aquest disc, mentre que el gruix del núvol es va convertir en el Sol. Els planetes van seguir girant en la regió abans ocupada pel disc, i per aquesta raó giren tots ells més o menys en el mateix plànol de l'equador solar. Per raons semblants, els planetes, a mesura que es van anar condensant, van anar formant satèl·lits que giren, en general, en un únic plànol, que coincideix amb el de l'equador del planeta. Segons es creu, les excepcions a aquesta regla són degudes a successos violents ocorreguts molt després de la formació general del sistema solar. El planeta Plutó gira en un plànol que forma un angle de 17 graus amb el plànol de revolució de la Terra. Cap altre planeta té una òrbita tan inclinada. Alguns astrònoms han especulat que Plutó potser va ser en un altre temps un satèl·lit de Neptú que va aconseguir alliberar-se gràcies a algun cataclisme no determinat. Dels satèl·lits actuals de Neptú, el principal, que és Tritó, no gira en el plànol equatorial de Neptú, la qual cosa constitueix un altre indici d'algun cataclisme que va afectar aquest planeta. Júpiter posseeix set satèl·lits petits i distants que no giren en el plànol del seu equador. El satèl·lit més exterior de Saturn es troba en el mateix cas. És probable que aquests satèl·lits no es formessin en la seva present posició, en el moment de néixer el sistema solar, sinó que siguin asteroides capturats molt després per aquests planetes gegants. Molts dels asteroides que giren entre les òrbites de Mart i Júpiter tenen plans orbitals molt inclinats. Una cop més, tot sembla indicar una catàstrofe. És molt possible que en origen els asteroides fossin un sol planeta petit que girava en el plànol general. Molt després de la formació del sistema solar, una explosió o sèrie d'explosions pot ser que fragmentés aquest malhaurat món, col·locant els fragments en òrbites que, en molts casos, sallunyen molt del pla orbital general. Els cometes giren en tots els plans possibles. Ara bé, hi ha astrònoms que creuen que molt als afores del sistema solar, com a un any-llum del Sol, existeix un núvol dispers de cometes. Aquests cometes pot ser que s'hagin condensat a partir de les porcions més exteriors del núvol esfèric original, abans de començar la contracció general i abans de formar-se el disc equatorial. En aquestes circumstàncies, quan de tant en tant un cometa abandona aquesta capa esfèrica i es precipita a les regions interiors del sistema solar (potser com a resultat de la influència gravitatòria d'estrelles llunyanes), el seu pla de rotació al voltant del Sol pot ser qualsevol. |
| Aquesta pàgina forma
part del lloc:
| |