La nostra galàxia, la Via Làctia

[ Astronomia Educativa ] [ El Sistema Solar ] [ Fotos del Sistema Solar ] [ L'Univers ] [ Fotos de l'Univers ]
Lectures d'astronomia	La nostra galàxia, la Via Làctia La Via Làctia és la projecció, sobre l'esfera celeste, d'un dels braços espirals de la galàxia de la qual nosaltres formem part, que pren, per extensió, el mateix nom. És una agrupació d'uns 100.000 milions d'estrelles en forma d'espiral, les dimensions de la qual s'estimen entorn dels 100.000 anys-llum i el disc central de la qual té una grandària de 16.000 anys-llum. La Via Làctia, també anomenada Camí de Santiago, pot observar-se a primera vista com una banda de llum que recorre el firmament nocturn, que Demòcrit ja va atribuir a un conjunt d'estrelles innombrables tan properes entre elles que resulten indistinguibles. Al 1610 Galileu, usant per primera vegada el telescopi, va confirmar l'observació de Demòcrit. Cap al 1773 Herschel, contant les estrelles que observava en el firmament, va construir una imatge de la Via Làctia com un disc estelar dintre del qual la Terra es troba immersa, però no va poder calcular la seva grandària. Al 1912 l'astrònoma H. Leavitt va descobrir la relació entre el període i la lluminositat de les estrelles anomenades variables cefeides, el que li va permetre mesurar les distàncies dels cúmuls globulars. Diversos anys després, Shapley va demostrar que els cúmuls estan distribuïts amb estructura més o menys esfèrica al voltant del centre del disc, en el que va denominar l'halo galàctic. També va mostrar que aquest no està centrat en el Sol, sinó en un punt distant del disc en la direcció de la constel·lació de Sagitari, on va situar correctament el centre de la galàxia. Aquesta estructura va quedar confirmada quan es va observar des de l'observatori de Forest Wilson a Califòrnia que l'objecte espiral anomenat Andrómeda estava constituït per estrelles individuals i no era una mera nebulosa de gas com fins llavors es creia. Cap al 1930 Trumpler va descobrir l'efecte d'enfosquiment galàctic produït per la pols interestel·lar, amb el que es va aconseguir corregir tant la grandària de la Galàxia com la distància a la qual es troba el Sol als valors avui en dia acceptats. D'acord amb aquestes dades, el sistema Solar es troba a una distància entre 8.000 i 10.000 parsecs de distància del centre galàctic, aproximadament a dos terços de distància. Totes les estrelles que componen la Via làctia estan girant al voltant del nucli, que es creu que pot comptar en el seu interior amb un forat negre. Les observacions astronòmiques referides a galàxies distants mostren que la velocitat de rotació del Sol al voltant de la galàxia és d'uns 250 km/s, emprant aproximadament 250 milions d'anys a realitzar una revolució completa. Les estrelles pròximes al Sol realitzen una òrbita relativament semblant, però les més properes al centre de la galàxia giren més ràpid, fet que es coneix com rotació diferencial. L'edat de la Via Làctia s'estima en uns 13 mil milions d'anys, dada que es desprèn de l'estudi dels cúmuls globulares i que concorda amb el resultat obtingut pels geòlegs en el seu estudi de la desintegració radioactiva de determinats minerals terrestres. L'observació del mapa estelar ha permès reconstruir els braços espirals de la Galàxia, zones en les quals és abundant el nombre de cúmuls estelars o zones de formació estelar. Aquests es nomenen per les constel·lacions que en ells es troben. El braç més proper al centre galàctic és anomenat de Centaure o de Norma-Centaure. El següent braç cap a l'exterior és el de Sagitari. El braç d'Orió és el nostre braç local, també anomenat del Cigne, i el braç contigu cap a l'exterior es coneix com el de Perseo. Les estrelles que es troben a la Galàxia solen agrupar-se en dos grans grups, anomenats comunament poblacions. El grup anomenat de població I està integrat per estrelles de composició solar, relativament joves, que es distribueixen en òrbites aproximadament circulars en el disc galàctic, dintre dels seus braços. Les estrelles de població II són riques en hidrogen i heli, amb escassesa d'elements pesats, són de major edat, i tenen òrbites que no es troben dintre del plànol galàctic.
Aquesta pàgina forma part del lloc: