Astronomia
Anders Jonas Angstrom i la espectroscopia solar
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
El seu treball més important el va realitzar en el tema de l'espectroscòpia. Les seves investigacions el van dur a descobrir que les longituds d'ona absorbides per un cos són les mateixes que emet a l'escalfar-se.
La combinació de l'espectroscopía i la fotografia va ser la clau del seu èxit. Al 1862, estudiant l'espectre solar, va trobar hidrogen en la seva atmosfera. Angstrom va ser el primer a analitzar l'espectre de l'aurora boreal, al 1867. Després, l'any 1868, va publicar un complet mapa espectrogràfic del sol: "Recherches sur li spectre solaire", que inclou mesures detallades de més de 1000 linías espectrals.
En un escrit presentat a l'Acadèmia d'Estocolm en 1853, no només va assenyalar que una espurna elèctrica produeix dos espectres sobreposats, un del metall de l'elèctrode i l'altre del gas que ocorre, sinó que va deduir, a partir de la teoria de la ressonància de Leonhard Euler, que un gas incandescent emet rajos lluminosos amb la mateixa capacitat refractiva que els que pot absorbir. Aquesta declaració d'Anders Angstrom conté un dels principis fonamentals de l'anàlisi d'espectres.
Per a expressar les longituds d'ona va utilitzar com a unitat de mesura la deumilionèssima part d'un mil·límetre que, com a homenatge a ell, s'anomena Angstrom. S'utilitza en les mesures atòmiques i per a les longituds d'ona de la radiació electromagnètica. El símbol del ángstrom és Å.
Estudià la conductivitat tèrmica dels cossos i la va correlacionar amb la seva conductivitat elèctrica. Va realitzar múltiples treballs de mesurament de forces geomagnètiques a diferents llocs de Suècia.
Va morir en Upsala el 1874 .