Astronomia
Stephen Hawking, els forats negres i la història del temps
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Stephen William Hawking va néixer el 8 de gener de 1942 a Oxford, Anglaterra. La casa dels seus pares estava al nord de Londres, però durant la segona guerra mundial es considerava que Oxford era un lloc més segur per a tenir nens. Quan tenia vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a unes 20 milles del nord de Londres.
Als onze anys Stephen va anar a l'escola de St Albans, i després al Col·legi Major Universitari d'Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Stephen volia fer Matemàtiques, malgrat que el seu pare hauria preferit Medicina. Com que no es podia estudiar Matemàtiques al Col·legi Universitari, ell va optar per Física en el seu lloc. Després de tres anys i no gaire treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en Ciències Naturals.
Stephen va anar llavors a Cambrigde per a investigar en Cosmología. Després de guanyar el Doctorat en Filosofia va passar a ser Investigador, i més tard Professor en els Col·legis Majors de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia al 1973, va entrar en el Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des de 1979 ocupa el lloc de Professor Lucasià de Matemàtiques, ocupat anys endarrere per Isaac Newton.
Stephen Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l'univers. Juntament amb Roger Penrose va mostrar que la Teoria General de la Relativitat de Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el Big Bang i un final dintre de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d'unificar la Relativitat General amb la Teoria Cuàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX.
Una conseqüència de tal unificació era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té bords o límits en el temps imaginari. Això implicaria que la manera com l'univers va començar queda completament determinada per les lleis de la ciència.
Más tard va depurar aquest concepte considerant totes aquestes teories com intents secundaris de descriure una realitat, en la qual conceptes com la singularitat no tenen sentit i on l'espai i el temps formen una superfície tancada sense fronteres. Ha escrit Història del temps: del Big Bang als forats negres (1988) i altres obres que s'han convertit en best-sellers. Hawking ha fet importants aportacions a la ciència mentre lluita contra l'esclerosi lateral amiotrófica, una malaltia incurable del sistema nerviós. Al 1989 li va ser concedit el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.
El Professor Hawking té dotze doctorats honorífics, ha guanyat el CBE al 1982 i va ser designat Company d'Honor al 1989. És el receptor de nombrosos premis, guardons i medalles i és Membre d'Honor de la Royal Society i de la US National Academy of Sciencies. Stephen Hawking combina la vida en família i la seva investigació en física teòrica, juntament amb un extens programa de viatges i conferències.