Astronomia
William Herschel i l'astronomia estelar
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Cap al 1773, Herschel va construir un telescopi i inicià els seus treballs d'investigació. Va començar amb l'observació d'estrelles dobles a la recerca del seu paralaje, d'aquesta manera va descobrir que les estrelles binàries es mouen una al voltant de l'altra entorn d'un centre comú. Va observar prop de 1000 estrelles dobles i va realitzar el seu primer catàleg.
El 13 de Març de 1781, va realitzar un històric descobriment, amb un telescopi de 18 cm d'obertura: el planeta Urà. Aquest descobriment el va dur a la fama internacional i a guanyar-se el favor del Rei Jorge III, qui el nomenà cavaller de la cort i es va convertir en "Astrònom del rei", càrrec que li va permetre dedicar-se totalment a l'astronomia.
Un altre descobriment important realitzat per Herschel fou el moviment del sol a l'espai, prenent com a referencia el moviment propi de tretze estrelles, va trobar que el Sol es mou a l'espai respecte als seus veïns estelars cap a un punt localitzat en la constel·lació d'Hèrcules, prop de l'estrella Vega.
Va fer observacions de les taques solars i confirmà la naturalesa gasosa del sol. Va instal·lar un telescopi a Slough (Berkshire) amb un mirall de 1,22 m i una distància focal de 12,2 m. Amb aquest telescopi va descobrir dos satèl·lits d'Urà i els satèl·lits sisè i setè de Saturn. Va concloure que la Via Làctia té forma de disc més gruixut en el seu centre i va col·locar al sol prop del centre del disc. També va analitzar les nebuloses, aportant noves informacions sobre la seva constitució i augmentant el nombre de nebuloses observades aproximadament de 100 a 2.500. Herschel va ser el primer a formular que aquestes nebuloses estaven compostes d'estrelles.
El seu major projecte va ser el d'estudiar l'estructura de la Via Làctia. Va comptar les estrelles en el camp de vista del seu telescopi. Quan va acabar el projecte, 20 anys després, havia contat mes de 90.000 estrelles en 2400 àrees de mostra. Durant aquestes observacions va descobrir molts objectes interessants com cúmuls, nebuloses, estrelles variables i estrelles dobles.
Anys després, al 1864, el seu fill John va fer observacions de l'hemisferi sud i va recol·lectar gran quantitat d'objectes del cel reunint-los en una sola base amb els descobriments de Herschel pare, i ho va publicar sota el títol: "The General Catalogui of Nebulae". En 1888 aquesta catàleg va ser revisat per L.I. Dreyer, qui li afegí diversos objectes més, publicant el famós catàleg "New General Catalogue" (NGC).
William Herschel va ser elegit membre de la Societat Reial al 1781 i nomenat Sir al 1816. Se'l considera el fundador de l'astronomia estelar. Va morir el 25 d'Agost de 1822 a Slough, Anglaterra.