Astronomia

Hiparc, la mesura de l'any i el primer catàleg d'estrelles

Altres seccions

Hiparc de Nicea (c. 190-120 a. de C.), també conegut com Hiparc de Rodas, va ser un matemàtic i astrònom grec, el més important de la seva època. Hiparc va néixer a Nicea, Bitinia (avui Iznik, Turquia). Se'l considera el primer astrònom científic. Va ser extremadament precís en les seves investigacions, de les quals coneixem una part per comentar-se en el tractat científic Almagesto de l'astrònom alexandrí Tolomeu, sobre qui va exercir gran influència. Els seus càlculs de l'any tropical, durada de l'any determinada per les estacions, tenien un marge d'error de 6,5 minuts pel que fa als mesuraments moderns. Va morir a Rodas, Grècia, l'any 120 a. de C.

Només ha sobreviscut un dels seus treballs, anomenat Commentary on Aratus and Eudoxus el qual no és precisament de les seves principals labors. Va ser escrit en tres llibres: en el primer nomena i descriu les constel·lacions, en el segon i tercer publica els seus càlculs sobre la sortida i entrada de les constel·lacions, al final del tercer llibre dóna una llista d'estrelles brillants. En cap dels tres llibres Hiparc fa comentaris sobre matemàtiques astronòmiques. No va utilitzar un sol sistema de coordenades sinó un sistema barrejat de diversos tipus d'elles.

Va realitzar importants contribucions a la trigonometria tant plana com esfèrica, va publicar la taula de cordes, primerenc exemple d'una taula trigonométrica, el propòsit de la qual era proporcionar un mètode per a resoldre triangles. També va introduir a Grècia la divisió del cercle en 360 graus.

En astronomia va descobrir la presesión dels equinoccis i va descriure el moviment aparent de les estrelles fixes el mesurament de les quals fou de 46', molt aproximat a l'actual de 50.26". Va calcular un període d'eclipsis de 126.007 dies i una hora; va calcular la distància a la lluna basant-se en l'observació d'un eclipsi el 14 de març de 190 a. de C. El seu càlcul fou entre 59 i 67 radis terrestres, molt proper el real (60 radis). Va desenvolupar un model teòric del moviment de la lluna basat en epicicles.

Hiparc elaborà el primer catàleg celeste que contenia aproximadament 850 estrelles, diferenciant-les per la seva lluentor en sis categories o magnituds, classificació que àdhuc avui s'utilitza. Probablement aquest treball va ser utilitzat per Ptolomeu com a base per al seu propi catàleg celeste. Sobre aquest últim va tenir gran influència i, en rebutjar la teoria heliocéntrica d'Aristarc de Samos, fou el precursor dels treballs geocèntrics de Ptolomeu.

Aquesta pàgina forma part del lloc: Astronomia Educativa: Univers i Sistema Solar