Astronomia
Newton i les lleis de la dinàmica (mecànica celeste)
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Després va ingressar en el Trinity College de Cambridge, on la instrucció estava dominada per la filosofia d'Aristòtil. Malgrat això, també va estudiar a Descartes, Gassendi, Hobbes i Boyle. L'estudi de la descripció algebràica del moviment de Descartes va portar Newton a elaborar una dinàmica escrita en una forma alternativa de l'àlgebra, la geometria. i després va posar la geometria en moviment amb el desenvolupament del càlcul infinitesimal. Va rebre el seu grau de batxiller l'abril de 1665.
Quan la Universitat de Cambridge va ser reoberta després d'una pesta, Newton va ser nomenat professor menor al Trinity College i, després del seu grau de mestre, va ser elegit professor major. Al 1669 va ser recomanat per a ocupar la càtedra lucasiana. El seu primer treball a la càtedra va ser sobre òptica. Va dissenyar i construir el primer telescopi reflector. Va concloure que la llum blanca no és una única entitat després d'observar l'aberració cromàtica del seu telescopi i de realitzar l'experiment del prisma, on va poder observar l'espectre - de spectrum, fantasma - dels components individuals de la llum blanca i recompondre'l amb un segon prisma. Va descobrir els anells de Newton, una sèrie de franges clares i fosques degudes a la interferència lluminosa, que apareixen quan s'uneixen dues superfícies de vidre, una plana i l'altra convexa.
Al 1666 Newton va imaginar que la gravetat de la terra influenciava la Lluna i contrabalancejava la força centrífuga. Amb la seva llei sobre la força centrífuga i utilitzant la tercera llei de Kepler, va deduir les tres lleis fonamentals de la mecànica celeste: Llei de la inèrcia. Tot cos té a mantenir el seu estat de moviment mentre no actui sobre ell una força externa. Llei fonamental de la dinàmica. La força és igual a la massa per l'acceleració. Llei de l'acció i la reacció. A tota força sempre se li oposa una reacció de la mateixa magnitud però de sentit contrari.
Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància i que això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment planetari. Va exposar la Llei de la gravitació universal: Entre dos cossos s'exerceix una força d'atracció directament proporcional al producte de les seves respectives masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres de gravetat.
Al 1687 Newton va publicar Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, on va establir els principis bàsics de la mecànica teòrica i la dinàmica dels fluids. Va aplicar el primer tractament matemàtic al moviment ondulat, va deduir les lleis de Kepler a partir de la llei de quadrats inversos de la gravitació i va explicar les òrbites dels cometes; va calcular les masses de la Terra, el Sol i els planetes amb els seus satèl·lits, va explicar la forma aixafada de la Terra i va utilitzar aquesta idea per a explicar la precessió dels equinoccis, a més que va establir la teoria de les marees.
Després de sofrir una crisi nerviosa al 1693, Newton es va retirar de la investigació. Va viatjar a Londres on es va possessionar com guardià custodi de la casa de la moneda i director al 1699. En aquestes posicions, Newton es va convertir en un home molt ric. Al 1703 va ser elegit president de la Royal Society i va ser reelegit cada any fins la seva mort. Va ser nomenat cavaller per la reina Ana al 1705. Va morir el 31 de març de 1727 a Londres.