Astronomia
Olbers, cometes, asteroides i una paradoxa
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Al 1779 va crear el primer mètode, encara utilitzat pels astrònoms, per a calcular l'òrbita dels cometes. El dia 1 de gener de 1802, Olbers va localitzar, a la posició prevista per Karl F. Gauss, el primer asteroide, Ceres, que ja havia estat descobert exactament un any abans per Giussepe Piazzi, i després perdut de vista.
Poc temps després, seguint Ceres, Olbers va descobrir un altre asteroide, Pal·las, i es va convèncer que estaven relacionats amb els fragments d'un cos més gran; per tant va buscar altres fragments i al 1807 va descobrir Vesta.
L'any 1811, època en la qual no es coneixia l'existència de la pressió de radiació, Olbers va formular la hipòtesi que la cua dels cometes està sempre dirigida en la direcció oposada al Sol. Avui se sap que aquest és un efecte de la radiació solar.
Va postular la teoria, avui reavaluada, que els asteroides per la seva orbita i posició derivaven d'un cataclisme planetari, és a dir, són fragments d'un planeta desintegrat, que anteriorment girava al voltant del Sol.
Va descobrir cinc cometes i calculà l'òrbita de 18. És recordat principalment per la Paradoxa de Olbers, en la qual es pregunta per què el cel és fosc de nit si existeixen milers de milions d'estrelles que podrien il·luminar-lo a plena llum, com si fos de dia.
Aquesta paradoxa s'ha resolt molts anys més tard, després de descobrir-se que l'univers observable té una extensió limitada, probablement no major d'un radi de 20.000 milions d'anys llum.