Astronomia
Arno Penzias i la radiació còsmica de fons
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
| / |
A la fi de l'any 1939 va viatjar per vaixell a Amèrica del Nord, arribant A Nova York al gener de 1940. Penzias estudia al City College de Nova York, i es va graduar al 1954 com a físic. Va estudiar a la Universitat Columbia. Abans d'entrar a la Universitat, Penzias havia estat a la marina on va adquirir experiència en el laboratori de radiació. Això li va servir per a concentrar-se en el laboratori de física de microones. La seva tesi va ser la construcció d'un amplificador de massa per a experiments en radioastronomia.
Al 1961 va començar a treballar als laboratoris Bell, a New Jersei. Un dels seus primers projectes va ser buscar les línies d'emissió de les molècules d'OH. Amb l'èxit d'aquest primer treball va emprendre la construcció d'una antena més gran. Durant aquest temps, un altre radioastrònom anomenat Robert Wilson, va arribar de Caltech i va començar a treballar al 1963. Ambdós van iniciar observacions radioastronòmiques. A causa de la gran precisió dels seus sistemes, van començar nous projectes un dels quals va ser el mesurament de la intensitat de la radicación de la nostra galàxia en altes latituds, que va donar com a resultat el descobriment de la radiació còsmica de fons.
A la fi de la dècada de 1960 el camp de la radioastronomia en estudis de longituds d'ona de 1 cm. estava inexplorat, especialment perquè no hi havia equips adequats. Malgrat això, laboratoris Bell havia desenvolupat equips de comunicació que van servir per a obrir aquest camp i, amb aquestes noves tècniques, es van descobrir un gran nombre de molècules interestel·lars. Al 1973, Penzias va descobrir un núvol de molècules de deuteri, el que va permetre traçar un mapa de la distribució de deuteri a la galàxia.
El treball astronòmic de Penzias sempre va estar relacionat amb els laboratoris Bell. Al 1972 va ser el director del departament d'Investigacions radiotécnicas i en 1976 director del laboratori d'investigació de comunicacions. Durant aquest temps també col·laborà amb la Universitat de Princeton, Observatori d'Harvard College, Universitat de l'estat de Nova York i el Trenton State College. Al 1978 va ser guardonat amb el premi Nobel de física compartit amb Robert Wilson.
Després d'aquests treballs Penzias es dedicà al desenvolupament de tecnologies de comunicacions, que el van allunyar de la investigació radioastronòmica. Al 1981 va ser nomenat vicepresident d'investigacions.
A part d'algunes publicacions sobre radioisòtops, va escriure un llibre anomenat "Ideas and Information", publicat per W.W. Norton al 1989, un llibre sobre com els ordinadors han modificat la vida de l'home.