Astronomia
Claudi Tolomeu: la Terra com centre de l'Univers
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Va néixer a Egipte aproximadament l'any 85 i va morir a Alexandria l'any 165. Tot i que se sap molt poc d'ell, pel que ens ha arribat pot dir-se que va ser l'últim científic important de l'antiguitat. Encara que deu la seva fama a l'exposició del seu sistema ptolomaic, el seu saber va anar molt més allà; va recopilar els coneixements científics de la seva època, als quals va afegir les seves observacions i les d'Hiparc de Nicea, i va formar 13 volums que resumeixen cinc-cents anys d'astronomia grega i que van dominar el pensament astronòmic d'occident durant els catorze segles següents. Aquesta obra va arribar A Europa en una versió traduïda a l'àrab, i és coneguda amb el nom d'Almagest (Ptolomeu l'havia denominat Sintaxi Matemàtica).
El tema central de Almagest és l'explicació del seu sistema. Segons aquest sistema, la Terra es troba situada en el centre de l'Univers i el sol, la lluna i els planetes giren entorn d'ella arrossegats per una gran esfera anomenada "primum movile", mentre que la Terra és esfèrica i estacionària. Les estrelles estan situades en posicions fixes sobre la superfície d'aquesta esfera. També, i segons la teoria de Ptolomeu, el Sol, la Lluna i els planetes estan dotats a més de moviments propis addicionals que se sumen al del primun movile. Ptolomeu afirma que els planetes descriuen òrbites circulars anomenades epicicles al voltant de punts centrals que al seu torn orbiten de forma excèntrica al voltant de la Terra. Per tant la totalitat dels cossos celestes descriuen òrbites perfectament circulars, tot i que les trajectòries aparents es justifiquen per les excentricidades. A més, en aquesta obra va oferir les mesures del sol i la lluna i un catàleg de 1.028 estrelles.
La teoria ptolomàica és insostenible perquè parteix de l'adopció de supòsits falsos; no obstant això és coherent amb ella mateixa des del punt de vista matemàtic. Malgrat tot, la seva obra astronòmica va tenir gran influència a l'Edat mitjana, comparant-se amb la d'Aristòtil en filosofia.
Va publicar unes taules derivades de les teories de l'Almagest però independentment anomenades Taules de mà les quals només es coneixen per referències escrites. També s'encarregà d'escriure i publicar la seva Hipòtesi Planetària en llenguatge senzill per a disminuir la necessitat d'entrenament matemàtic dels seus lectors.
Un dels seus majors treballs va ser Geografia, on va realitzar mapes del món conegut donant coordenades als llocs més importants amb latitud i longitud, els quals per descomptat, contenien greus errors; es diu que aquesta obra va ser el que va dur Colom a creure que podia arribar a les índies per l'oest, ja que en ells semblaven estar més a prop.
D'aquesta manera, malgrat tots els errors que Claudi Ptolomeu va cometre en els seus treballs, va ser un dels Astrònoms que canvià la visió de l'univers i intentà explicar científicament la mecànica dels astres. El fet que la seva equivocada teoria hagi romàs tant temps no depèn d'ell mateix, sinó de les comunitats principalment religioses que es van trobar molt còmodes amb la teoria geocèntrica i la compatibilitat amb les seves creences.