| Col·lapse |
Un col·lapse gravitacional és
quan un cos es fa més petit com a resultat de la seva pròpia
gravetat, per exemple, un núvol de gas per formar un estel,
o un estel per formar un forat negre. Es
trenquen els àtoms i l'edifici s'ensorra.
Els àtoms són com capses buides perquè una força
en manté l'estructura. Però, si la gravetat supera aquesta
força, l'estructura central no aguanta i la matèria
inicia una reacció en cadena.
La densitat augmenta (el cos es fa petit sense perdre massa), el camp
gravitatori s'intensifica i es produeix el col·lapse.
|
|
|
 La
gravetat és la força d'atracció entre objectes.
A l'Univers tota la matèria es mou a causa d'aquesta i altres
forces. |
 |
La gravetat depèn
de la massa dels objectes i de la distància que
els separa. Com més massa tenen i més a prop són,
més gran és la força. Quan es separen el doble
la força es redueix a un quart.
La gravetat actua com si tota la massa d'un cos es concentrés en un únic
punt, el centre de gravetat. La zona esfèrica al voltant
d'un cos on actua la seva gravetat és el camp gravitacional..
La llei de la gravitació universal va ser formulada pel físic
britànic Isaac Newton l'any 1684. |
Si deixessim dos cossos amb massa
i en repòs, sense que actués cap més força
que la seva atracció, inevitablement, xocarien. Però
a l'Univers hi ha moltes "gravetats", actuen altres forces
i els cossos estàn en moviment.
Hi ha quatre forces fonamentals, que determinen totes les formes
d'interacció de la matèria:
- interaccions nuclears fortes,
- interaccions nuclears febles,
- electromagnetisme i
- gravitació.
La gravetat és la més feble de les quatre i l'unica
que només actua en un sentit. Els científics especulen
sobre si existeix la complementària.
|
 |
 |
Els estels, les galàxies i tot l'Univers
es mouen. Altra cosa és detectar des de la Terra el moviment
d'alguns cossos, sobre tot, dels més allunyats.
S'ha mesurat el moviment de molts objectes de l'Univers. Així
sabem que, per desplaçar-se una distància aparent igual
al diàmetre de la lluna, l'estel més proper, Alpha Centauri,
necessita 506 anys. Arturo en necessita 815; Sirius, 1.410; Altair,
2.830; Capella, 4270 i Fomalhaut, més de 5.000.
S'anomena òrbita la trajectòria d'un objecte
que gira al voltant d'un altre. El període orbital és
el temps que l'objecte triga a completar una òrbila. Sembla
que tots els objectes, a l'espai, orbiten a l'entorn d'altres objectes
amb més massa.
|
|
